L’anís, la farina i la farigola

Dimecres, Novembre 28th, 2018

Temps era temps, en un dilluns calorós del mes d’agost, hi havia un porc passejant pel camí ramader del poble de Ripoll. Mentre caminava pels afores de la vila, va tenir una gran idea que la volia portar a terme, però no sabia com fer-ho. És  per això, que va anar cap a l’entrada del poble per veure si trobava algú que el pogués ajudar.

Aleshores, tot decidit es va dirigir a una dona que estava al mercat que comprava queviures i tan amablement com va saber li va preguntar:

—Perdoni mestressa, que em podria ajudar? Estic buscant els ingredients d’una recepta molt especial. Per començar necessito anís! Que sap on en puc trobar? —Però la dona l’únic que va entendre va ser “OING, OING, OING” i es va girar sobresaltada. Va fugir cap a casa seva. Aleshores el pobre porc, desesperat va començar a perseguir-la fins que va tancar la porta de casa sense poder-la atrapar.

El porc estava molt trist i va continuar la seva recerca de l’anís pels carrers del poble fins que, en un moment donat, va trobar la solució i va exclamar en veu alta —Ja ho tinc! Li prendré l’ampolla a l’home que sempre dorm al carrer. —I dit i fet, aquella mateixa nit li trauria el tresor a aquell pobre home.

El porc es va esperar que l’home s’adormís per robar-li, i així va succeir, traient-li de les mans sense que s’adonés. Aleshores va començar a córrer i córrer fins que va arribar a les afores de Ripoll. Un cop ja descansava després de la corredissa, va pensar que ara ja només li faltava la farina i la farigola. Seguit del pensament, va tornar a la botiga on havia trobat la dona que en veure’l s’havia posat a cridar i a córrer. El pobre animal, tot i així seguia angoixat per no tenir els tres ingredients i va decidir anar a demanar ajuda al Tom. Ell és el porc més savi de tot el Ripollès i viu justament a Campdevànol, el poble del costat.

Després de caminar un bon tros va arribar a la seva cabanya i amb la tristesa impregnada ja en la seva cara li va explicar que necessitava la seva ajuda. En aquell moment va ser quan va explicar que li faltaven dos ingredients per poder fer una poció per recuperar a la seva germana. Aquesta posició era tan necessària per al porc ja que un malvat senglar, l’havia convertit en una pedra. El porc va exposar al Tom, que al seu poble ningú el volia ajudar i no havia aconseguit la farina ni la farigola. En tom li va dir que l’ajudaria, però a canvi havia d’aconseguir dos recipients reutilitzables on dipositar els aliments. Ell va acceptar.

Ràpidament, es va girar i corrents com una llebre va arribar al centre del poble del Savi. A Campdevànol ho va intentar de totes les maneres possibles. Primer preguntant a una dona de mitjana edat que hi havia al carrer, però aquesta no el va atendre. Després amb un nen que jugava tot sol al parc del centre de la vila, i res de res. Tampoc se’n va ensortir amb l’últim intent. Tot i entrar silenciosament a la casa d’una família, no tenia sort buscant els recipients. Quan ja sortia per la porta, una persona sospitosa de ser policia s’anava apropant cada vegada més al porc. Ell, va començar a anar ràpid, amb el neguit de si el tancarien a la presó o el matarien, com acaba passant sempre. Però va estar de sort! Finalment sí resultava ser un policia, però era tan lent de cames i poc espavilat alhora de demanar reforços que no el va poder atrapar.

Mentre fugia del policia, el porc es va retrobar de sobte amb el senglar savi. Aquest tenia una gran notícia, i és que ell mateix li podria donar els recipients. Un cop ja a la casa del savi, va col·locar els dos aliments dins els dos recipients i es va desplaçar fins al bosc per a trobar la pedra en la que havien convertit la seva germana. Finalment va abocar els tres aliments damunt de la pedra, i aquesta va recuperar la vida humana. El porc estava molt content de recuperar-la, l’abraçà i exclamà:

—No vegis el que m’ha costat recuperar-te!

Conte contat, conte acabat.

Recitació de poemes:

Dissabte, Novembre 10th, 2018

El poema recitat de tot el repertori del Marcel Riera és FUTBOL PEDRA.

El segon poema recitat pertany a la cinquena parada de la ruta literària “La Cabra d’Or”.  El seu autor és Delfí Abella i el seu nom és “La plaça“.

 

Millor o pitjor?

Dimarts, Octubre 16th, 2018

La crisi financera de l’any dos mil vuit no només va afectar l’economia espanyola, sinó que també societats industrialitzades com les dels Estats Units, Europa i d’altres països emergents. La ciutadania quan obre la televisió, veu com els mitjans de comunicació expliquen que ja hem passat les dificultats econòmiques de tots aquests anys. Però, realment és veritat aquesta afirmació? Pot ser que a primera vista sembli que sí, però encara no hem arribat a la situació que teníem l’any dos mil set. Per tant, no podem considerar que ja no estem en crisi, simplement que, a poc a poc, la societat millora les seves condicions de vida, malgrat que no tothom se n’ha ensortit. Per començar cal fer canvis per a no tornar a cometre els mateixos errors del passat.

 

Primer de tot, considero que encara no ens hem ensortit. Si fem una comparativa dels salaris dels treballadors de fa onze anys i els actuals, observem que aquests no només no han millorat, sinó que en alguns casos són més baixos que aleshores. Mentre el preu dels productes ha anat pujant any rere any, el sou s’ha mantingut o retallat, per exemple als treballadors públics i encara no s’ha retornat una part de la paga extra del dos mil tretze i la del dos mil catorze, retallada pel Govern de la Generalitat de Catalunya. És per tot això, que el poder adquisitiu de les famílies avui en dia és menor. Aquesta problemàtica també afecta als jubilats, en tant que la pensió ha estat pujant per sota del producte interior brut durant alguns anys i han rebut menys retribució de la pertocada, és a dir que la vida és més cara, i reben menys diners.

 

En segon lloc, ens trobem que el món laboral actual ofereix en gran part d’ell, unes ofertes de feina precàries. Majoritàriament els contractes són temporals, que poden durar mesos, setmanes o de vegades dies. El salari en aquest cas és escàs per la feina a realitzar i sovint no hi ha suficient per a cobrir les necessitats bàsiques d’una família com és pagar el lloguer del pis, l’aigua, el gas i l’electricitat. Les condicions laborals tampoc són adequades, realitzant hores extra, moltes vegades no remunerades per part de l’empresa treballadora i la realització de tasques que no estan plantejades al contracte laboral, i tampoc compleixen les mesures de seguretat i higiene per a dur-les a terme.

 

Malgrat tots aquests contratemps que marquen l’economia de moltes llars, les persones han lluitat al llarg de tots aquests anys per a revertir aquesta situació. Una oportunitat que ens ha portat és la iniciativa i emprenedoria per a tirar endavant el propi negoci. Molts joves, i no tant joves, han obert la seva petita empresa, moltes vegades relacionada amb les noves tecnologies, un àmbit molt emergent en el món laboral. Aquests projectes obtenen ajudes econòmiques de familiars i amistats per a poder engegar-lo, degut a l’escàs finançament que caixes i bancs ofereixen, i que sovint té un interès elevat per a retornar el crèdit.

 

En definitiva, un cop demostrat que encara no hem sortit de la crisi, agafa importància la frase següent: les desigualtats entre aquells que tenen més i els que menys és cada vegada més gran. Cal estar atents amb el model econòmic i financer que ens va portar a la crisi, ja que és previsible que en un cert temps, la societat ensopegui una altra època de recessió si no el canviem. Tota la feina a canviar, cal repartir-la entre tots els factors afectats, no només és feina de la gent, sinó que també caldrà que bancs, caixes, empresaris i administracions públiques apostin per a vetllar primer per les persones per damunt dels seus interessos socioeconòmics. Només així entre tots ens en sortirem.

Reflexió personal sobre com escric i parlo el català

Divendres, Octubre 12th, 2018

Penso, escric i parlo en català. És la meva llengua i m’hi sento part d’ella. Intento aprendre’l, però no sempre ho porto a la pràctica. Tot i les dificultats anteriors descrites en els objectius que m’he plantejat, crec personalment que escric bé el català i em defenso quan faig exercicis sobre l’ortografia, gràcies en part al treball que he fet al llarg de tots els anys no només a l’escola, sinó al curs per a majors de 25 anys per accedir a la universitat.

També em prenc l’assignatura de català per a millorar la meva exposició oral davant el grup. M’ha agradat l’activitat del debat oral sobre diferents temàtiques de l’actualitat i que m’ha ajudat a preparar bé l’exposició i per a practicar a l’hora de sortir davant dels companys, bàsicament que com a futur mestre em caldrà una oratòria adequada.

Finalment penso que quan acabi l’assignatura realitzaré una mirada cap endarrere on valoraré quines són totes aquelles experiències i coneixements que m’emporto, sobretot valorant la feina feta tant a nivell individual com de grup, on m’haurà permès adquirir noves habilitats socials i maneres diferents de treballar que em puc trobar en un futur al món laboral. En el post del objectius he plasmat aquells defectes o aspectes què em caldria millorar i aquells que ja tinc adquirits però que necessito tenir-los presents.

Objectius de curs plantejats

Divendres, Octubre 12th, 2018

M’he plantejat cinc objectius per a l’assignatura llengua catalana per a l’ensenyament. Ara s explicaré breument cada un d’aquests reptes que m’he proposat aconseguir:

1- Millorar l’escriptura de la llengua catalana: crec que tinc algunes dificultats alhora d’escriure textos, com per exemple, ordenar les idees, i saber-les explicar correctament. També em manca revisar els textos escrits un cop acabats i treballaré per a canviar-ho.

2- Treballar la dificultat de dir correctament la lletra doble ela. A la prova inicial, no vaig fer-ho bé i és un objectiu ambiciós, ja que a tercer de secundària també ho deia malament i la mestra de català em va ajudar moltíssim fent-me treballar. És per això que també em plantejo seguir insistint un cop aconsegueixi superar-ho.

3- Treure al màxim de suc a l’activitat de la ruta literària. No n’he fet mai cap, i pel que vas explicar el primer dia em vas engrescar. També tinc abandonats els poemes des de fa uns anys i és una manera de tornar-hi a pensar i conèixer altres poetes que no he treballat o llegit.

4- Conèixer el meu nivell de català mitjançant els qüestionaris i activitats. Crec que és important com a futur mestre parlar bé la llengua i escriure-la bé ja que els hi estic ensenyant. Quan un mestre escriu a la pissarra o explica en veu alta, caldrà utilitzar correctament les paraules.

5- Administrar bé els espais de treball de l’assignatura. Treballo i estudio alhora i això em suposen moltes hores. Aquest inici de curs he anat de bòlit i he d’aprendre a treballar eficientment aquests espais, per poder treure’n suc.

El paper de la cultura catalana

Divendres, Octubre 12th, 2018

La cultura catalana ha estat molt present en molts moments i és en gran part als meus pares. Des de ben petit anàvem a diferents activitats culturals com el correfoc, els gegants i capgrossos, el ball de bastons i els castellers, tant a la ciutat de Barcelona, com al poble de Sant Antoni de Vilamajor a la comarca del Vallès Oriental on passàvem els caps de setmana i algunes setmanes d’estiu.

Els últims quatre anys he assistit a diferents festes majors de Catalunya, on l’activitat que més he participat ha estat el correfoc, ja que gaudeixo de la tradició amb els amics. Una anècdota de Les Festes de la Mercè da fa tres anys és que una guspira em va saltar als pantalons, i aquests es van encendre, però ràpidament el Marc, un dels amics que m’acompanyava, va ajudar-me a apagar la petita flama que s’havia encès i en aquell moment vaig entendre que no podia anar mai més amb pantalons desfilats.

Quan era petit, celebràvem la Castanyada amb les famílies dels amics dels pares per diferents albergs, i cases de colònies de Catalunya. Tinc un record molt agradable al poble de La Molina fent les castanyes i els moniatos a la llar de foc del refugi on pernoctàvem. Després del sopar, trèiem les guitarres, el cançoner tot cantant cançons tradicionals a l’aire lliure i tapats amb mantes per la fresca que feia, i abans d’anar a dormir, un parell de persones van dinamitzar el joc de nit pel voltants. Aquesta festa actualment majoritàriament laica és continua celebrant tot i tenir uns orígens religiosos, on les famílies es reunien per recordar els seus difunts. Enguany per celebrar-la, no compartiré tradició amb els meus pares, sinó que amb els meus amics del cau al poble de Puigcerdà on l’Anna, una amiga, ha ofert la casa familiar perquè hi gaudim.

També, la Diada de Sant Jordi ha estat important per a conèixer la cultura catalana. És una tradició que tant, a l’escola com a casa, l’he pogut gaudir. Recordo sobretot cada 23 d’abril al col·legi, celebràvem els Premis Casp, que consistia en fer una de les següents activitats segons l’edat que tenies: escriure un poema, fer un dibuix, escriure una petita història, escriure una descripció d’un paisatge sempre relacionat amb la Diada. Aquestes propostes es portaven a terme unes setmanes abans i un jurat format per a diferents professors de l’escola atorgaven tres premis per a cada categoria i classe ja que érem cinc seccions per curs. Aquests obsequis sempre eren llibres de lectura en català, retoladors i pintures, sempre acompanyat d’una rosa.

També com he comentat a la meva biografia lingüística, la meva mare em regala un llibre en català des de ben petit. Actualment, els regalo un llibre als meus pares perquè sé que els hi fa il·lusió rebre’l i també els hi agrada llegir sempre que troben un espai de tranquil·litat.

Durant la meva etapa escolar a Primària vaig tenir la gran sort o això crec jo, de trobar-me un molt bon mestre de música que ens engrescava amb activitats pràctiques de la nostra cultura com per exemple, ballar la sardana, aprendre el ball de bastons, cantar cançons populars com El noi de la mare o El ball de la civada i l’himne de Catalunya.

Altres activitats culturals on conèixer com som els catalans és se’ns dubte els teatres, les exposicions i el concerts. Els primers i els segons n’he gaudit poc, però pel que fa als tercers, sí que participat de manera molt activa. Ja sigui en sales de festes o al carrer gaudeixo molt de la música catalana amb grups com els Buhos, Aspencat, Doctor Prats, Els Catarres, Manel, Txarango, i Roba Estesa. En concret, aquest any vaig assistir al festival del Canet Rock on van tocar algunes de les bandes més potens dels Països Catalans. 

Finalment, els castellers han derivat per a mi com una filosofia de vida, és a dir, on la pinya que forma la base del castell, treballa en equip per aconseguir el fi, que és enlairar el castell més amunt possible. Quan volem aconseguir una fita, és més fàcil fer-ho en equip. De petit tinc poques imatges guardades, però ara tot just fa cinc anys, un amic del cau ens va convidar a dos companys a assistir a un assaig dels Castellers de Gràcia. Aquesta va ser la meva i única experiència en aquesta tradició dins de diferents castells de fins a set pisos, i encara ho recordo com si fos ahir, encara penso amb el silenci espectacular que es crea al començament de la pinya i que acaba amb la celebració del castell. Per motius de dedicació en altres àmbits de la cultura catalana, no tant importants com ha estat l’hoquei patins, amb una tradició important a Catalunya, sobretot per la zona de Vic i Voltregà, i també amb la dedicació a fer de monitor en un agrupament escolta i guia de Barcelona, on he viatjat arreu de Catalunya durant les excursions del cap de setmana o els campaments d’hivern, primavera o estiu, no he pogut integrar-me en una colla castellera, tot i que ens els propers anys m’agradaria participar.

Biografia lingüística del català

Diumenge, Octubre 7th, 2018

La meva relació amb el català es remunta des del meu naixement. Els meus pares sempre m’han parlat en català i jo amb ells. La meva mare, tot i ser de fora de Catalunya, el va aprendre i sempre m’ha ajudat en la meva formació amb la llengua.

Tota la família materna és de la Rioja, i a l’estiu sempre aprofitem per a fer una visita. Amb ells parlo el castellà. I amb la família paterna, sempre parlem en català tant a la ciutat de Barcelona on he viscut els vint-i-sis anys, com quan estiuejava de petit al poble de Sant Antoni de Vilamajor.

En totes les meves etapes educatives he après a parlar, escriure i relacionar-me en català. Tant als parvularis del Xerric-Xerrac i el Niu com a l’escola de Jesuïtes Casp em comunicava amb els amics, companys i professorat en català. Recordo molt positivament a primer d’E.S.O. quan a l’assignatura de català ens havíem de llegir el Mecanoscrit del Segon Origen. Aquest llibre va ser escrit pel mateix escriptor que la lectura que estem fent actualment en aquesta assignatura, Manuel de Pedrolo i estic intrigat sobre si gaudiré tant o més que aquella lectura.

Des dels vuit anys que vaig entrar a un agrupament escolta i guia de Barcelona on infants, joves i monitors parlàvem en català durant les activitats que portàvem a terme tots els dissabtes a les tardes, excursions de caps de setmana per Catalunya o durant els campaments d’hivern, primavera o d’estiu on convivíem en grup per la natura.

Exceptuant les assignatures específiques en algun curs d’anglès i de castellà, al llarg de tots els estudis post-obligatoris realitzats també han estat en català i m’han ajudat a escriure com parlar millor el català.

Altres persones que m’he comunicat en català al llarg dels anys i que segueixo compartint trobades han estat els amics dels meus pares. De petits, un cop al mes, fèiem sortides a la muntanya sobretot i tant els adults com els fills ens relacionàvem mitjançant el català.

Per acabar, m’agradaria explicar que la lectura de llibres en català no sempre ha estat positiva al llarg de tots aquests anys. Des de ben petit, la meva mare em regala un llibre en català per la Diada de Sant Jordi. No sempre he llegit llibres al llarg d’un any, de fet recordo un cop acabada l’escola i vaig començar a cursar un grau superior d’informàtica només em vaig llegir el llibre regalat per la mare per Sant Jordi.